SILVIA PUJAGUT
Només a partir d’una reflexió íntima i personal serem capaços de donar-nos una resposta honesta.
Pagines en blanc, que s’ompliran de paraules espontànies, sinceres, possiblement sense cap significat evident, s’aniran unint sense cap context, aleatòriament, en un moviment constant, regit pels impulsos més inconscients. Canviaran, modificaran el seu propi sentit, per avenir-se i oferir una nova aparença més pura, del nostre jo.
Reflexions tangibles, plasmades d’una realitat compartida, a vegades tan diferent.
Silvia Pujagut
Granollers 1981
Actualment resideix a Barcelona
coofundadora i membre de l’associació durant 2004-07
Graduat en disseny gràfic a la Escola de Vic
Graduat en arts aplicades a l’Escultura a l’Escola Massana.
Actualment cursa estudis a la Escola Superior de Conservació de Barcelona.
“Jugar....
Si d'aquesta manera tant bàsica aprenem a relacionar-nos, a comunicar, a expressar-nos, a estimar-nos ....
Perquè no aplicar aquest concepte tant simple a l'art?
Un art espontani, sincer, net, clar, ... un art de pur plaer, plaer de crear, de donar i de rebre.
Submergir- nos en l’essència del joc i obrir un mon infinit de múltiples possibilitats.”
CARLOS GAVILAN
Tot el que ens envolta ens afecta, estimula o pertorba.
Si el terme resiliencia fa referència a la capacitat d'absorbir, adaptar o superar pertorbacions, pressions o adversitats amb la finalitat de reestablir un equilibri o autorregular un sistema, la capacitat de crear és resiliencia.
L'acte de crear és una reacció davant un desequilibri, i crear a través de la transformació de la matèria, és una contínua recerca de l'equilibri entre el físic i eteri.
Escultura és el resultat de la metempsicosis de la matèria, és una resposta davant un estimul o pertorbació, que filtrat pel somni del nostre imaginari de formes, es converteix en impuls creador que transforma la matèria i restableix l'equilibri entre el real, l'imaginari i el simbòlic.
"Botella de Nudos". Vídeo instalación.VAD Festival. Casa de Cultura. Girona. 2008
"1000 nudos" Cáñamo. 55 x 50 x 50 cm. La Capella. Org. La Virreina Barcelona. 2007
"Avatar" Mecha de algodón. 110 x 80 x 70 cm. Sala Busquets. Massana. Barcelona. 2007
Carlos Gavilan
Barcelona 1974.
Actualment resideix i treballa a Arbucies, Girona.
graduat en arts aplicades a l’escultura escola massana
licenciat en ingenieria en telecomunicacions.
Membre junta directiva Entremans desde 2005.
www.gavilan.blogspot.com.
“A partir del 2005 començo un treball d'investigació entorn a la figura metafòric-simbòlica del nus generant treballs que exploren la relació entre la nostra identitat i el nostre entorn.
Paral·lelament realitzo treballs en els quals utilitzo “unitats de forma”, on “forma” és unitat, és individu, té identitat pròpia.
Exercicis que giren entorn a la idea de “unitat del tot" i que aspiren a entendre origen i fi, que acaricien el ritme que genera les formes i suggereixen el següent moviment.”
MARION LAURENT
No és la darrera ferida, minúscula en si que causa la crisi del plor, l'explosió de desesperació, l'intent de suïcidi però aquesta petita ferida actual, desperta els records de nombroses ferides prèvies, les més importants que no es van curar mai.
El traumatisme, actua més tard, el present "desperta", "reactiva", l'actual fet ressorgir l'últim dolor. El cos és el lloc de tensió.
Cal començar per la ferida és a dir pel coneixement del dolor. El sofriment i el mal exposicions són un mitjà d'anàlisi de l'estat del malalt i de l'estat de la societat, d'avaluar la seva vitalitat o al contrari els desordres dels que pateixen per desenvolupar un sistema de cures.
“L’ home de dolor" versió segle XXI, és aquest home a diari que està travessat per un patiment secularitzat, molt terrestre, absolutament desublimat: patiment de ser sense saber el que és l'ésser, patiment d'existir sense arribar a la plena felicitat de la realització íntima o col·lectiva.
El patiment? físic, mental, moral, social: el inhumà s'insinua en l'humà. Amb aquesta conseqüència paradoxal, no lluny de ser positiva: contractat sobre si mateix el cos malalt busca els mòbils del drama, investiga sobre si. El sofriment, com la felicitat, revela a la humanitat ella fins i tot. Patir per entendre.
Un amour idéal (fragmento)
Instalación
Proyección de 2 x 32 diapositivas
con 2 proyectores para diapositivas
Alienación, 2009
Escultura viva, mix medios de comunicación
muchacha, vestido, medias, calzados, bolso, revistas, estantería, mesa, sillas, piel de cerdo y cerda con tetinas
Marion Laurent
Rosny-sous-Bois, FranÁa 1973
Actualment resideix a Gaillard, Franca i treballa a Ginebra
Coofundadora i membre associaciò entremans durant 2004-06
B.A three Dimensional Crafts and Design for Production (Universidad de bellas artes de Brighton Inglaterra)
graduat en arts aplicades a l’escultura a l’escola Massana.
Actualment es profesora a Ecole des Beaux-Arts du Genevois (EBAG), Gaillard, France i a Les Crèateliers, Genéve, Suisse
HEAD Genéve.
“Como artista trabajo a partir de mi intimidad de mujer, mi vida y mi obra se alimentan recíprocamente. Integro a mi creación elementos resultantes de mi universo personal, y mi propia biografía, real o imaginaria.
Mi obra, que oscila entre figuración y abstracción, obedece a una lógica subjetiva, basada en la emoción, la memoria afectiva, la reactivación de los recuerdos de infancia y de una historia personal a la historia común de todas y de todos.
Me enfrento a menudo problemas como el proceso, el cuerpo, las percepciones culturales de la feminidad y cuestiono la frontera entre ausencia y presencia.
Abordo también de frente las cuestiones de la identidad, género y sexo, de la identificación (del espectador ante la obra como la definición del artista a su propia obra) y las manipulaciones idéntidarias.
Realizo instalaciones que se vinculan con lugares de nostalgia, drama, violencia o claustrofobia. A través de todas las expresiones artísticas que utilizo, mis creaciones son diversas. Todas remiten a temas recurrentes como la introspección, la relación a otros, la fragmentación del cuerpo.”
Instalación Mal-être (malestar)
Habrá dos bustos de sexo femenino y un bocal conteniendo un corazón. Las tres esculturas estarán contra la pared.
El primer busto será de una niña de 12 años
El segundo busto de una mujer mayor de 80 años
Tendrán fechas debajo.
Los bustos serán de resina, hiperealista, y tendrán incrustado en la piel sobre el corazón mal-être.
Sobre el corazón habrá también la palabra mal-être.
GUILLAUME POUSSOU
http://www.ifumakeme.com/aliment-i-materia/
Dolor
Este lugar existe donde el dolor ocupa todos los sentidos. Ya no tengo sentido.
El alimento es desconocido, solo me guiá la materia a la cual pertenezco.
Me atraviesa, confío en ella y me deja con el aliento corto, abierto y vacío.
Un minuto, un dos tres cuatro segundos, fracción de segundo, fragmento e instante lleno, lo acepto lleno de lo que es, invito en la imagen el color que ira cambiando bajo las miradas.
Para cada uno a su manera la resiliencia es una capacidad en construirse y descubrir las vías que nos nutren.
En un entorno donde el bienestar se muestra y se vende, el camino en la adversidad se encuentra escondido, intimo.
Mi propuesta se centra en la vivencia personal de la transformación como lugar de investigación y aceptación.
Guillaume Poussou
Dolor
Este lugar existe donde el dolor ocupa todos los sentidos. Ya no tengo sentido.
El alimento es desconocido, solo me guiá la materia a la cual pertenezco.
Me atraviesa, confío en ella y me deja con el aliento corto, abierto y vacío.
Un minuto, un dos tres cuatro segundos, fracción de segundo, fragmento e instante lleno, lo acepto lleno de lo que es, invito en la imagen el color que ira cambiando bajo las miradas.
Para cada uno a su manera la resiliencia es una capacidad en construirse y descubrir las vías que nos nutren.
En un entorno donde el bienestar se muestra y se vende, el camino en la adversidad se encuentra escondido, intimo.
Mi propuesta se centra en la vivencia personal de la transformación como lugar de investigación y aceptación.
Informació del projecte en http:\\alimentimateria.blogspot.com
Projecte Minutes 2008. Camara estopeica, negatius argentics 13x18cm i
cuadern 15x20cm
http:\\instantminutes.blogspot.com
Guillaume Poussou
Fotograf. Paris 1977.
Actualment resideix a Barcelona.
Graduat en arts aplicades a la escultura a l’Escola Massana.
Graduat en ingenyeria a la Universitat de Coventry UK.
Cofundador de Entremans. Coordinació d'administració i gestió de l’associació desde 2004.
Les imatges que em fascinen son personals i responen a una necesitat intima de representació. Des de l’instant original fins a les relacions cotidianes que tenim amb ellas, aquestes imatges dialogen amb l’imaginari.
L’imaginari, aquest espai de llibertat, aliment i materia de la identitat.
En els meus ultims treballs d'investigació construeixo camares fotograficas per alimentar aquest imaginari, sempre buscant el paral.lel entre el proces de creació d’una imatge i les vies de asimilació i aceptació de la nostre realitat.
ARIANE PATOUT
No hi ha resiliencia sense força
ni patiment
ni resistencia.
Qui és fort és qui ha patit.
Enfortir i debilitar, oposats que van units.
Doncs si es superen els limits i es resisteix la pressió, s’enforteix el ser, pero el desgast és inevitable, i dia a dia la inercia s’apodera de la vida.
Probablement, sense dormir no sería posible la resiliencia, el nostre cap sería com una olla a pressió, amb adversitats i sense.
Dormir neteja la memoria. Renova l’esperit i deixa espai lliure per enmagatzemar més i nova informació.
Dormir és una acció natural i quasi involuntaria, que enllaça la fí d’un dia i el començament d’un altre. Principalment ens permet descansar i oblidar, pero aixo depén de l’activitat nocturna lligada als somnis que tinguem i estarà estretament relacionat amb l’activitat diurna viscuda.
Construir sobre aquesta sensació de que el ritme de la societat en la que vivim, o al menys, una gran majoria és una societat estressada, accelerada, probablement encegada, que consegueix transformar les coses naturals de la vida, del dia a dia, en adversitats, fent que la mateixa vida sigui una adversitat, una lluita esgotadora.
"Fragmentos y vacios"
"El ser humano es naturaleza"
Qui és fort és qui ha patit.
Enfortir i debilitar, oposats que van units.
Doncs si es superen els limits i es resisteix la pressió, s’enforteix el ser, pero el desgast és inevitable, i dia a dia la inercia s’apodera de la vida.
Probablement, sense dormir no sería posible la resiliencia, el nostre cap sería com una olla a pressió, amb adversitats i sense.
Dormir neteja la memoria. Renova l’esperit i deixa espai lliure per enmagatzemar més i nova informació.
Dormir és una acció natural i quasi involuntaria, que enllaça la fí d’un dia i el començament d’un altre. Principalment ens permet descansar i oblidar, pero aixo depén de l’activitat nocturna lligada als somnis que tinguem i estarà estretament relacionat amb l’activitat diurna viscuda.
Construir sobre aquesta sensació de que el ritme de la societat en la que vivim, o al menys, una gran majoria és una societat estressada, accelerada, probablement encegada, que consegueix transformar les coses naturals de la vida, del dia a dia, en adversitats, fent que la mateixa vida sigui una adversitat, una lluita esgotadora.
"Fragmentos y vacios"
"El ser humano es naturaleza"Ariane Patout
Barcelona 1982
Actualment resideix a la Floresta, Barcelona.
graduat en arts aplicades a l’escultura en l’escola Massana,Barcelona
Membre junta directiva Entremans desde 2006.
Coodirecciò projecte empresa ARSTECHNE
Projecte de Land Art: Leña de Luxe
www.enpleinair.blogspot.com
www.ars-techne.blogspot.com
www.arianepatout.com
www.arianepatout.blogspot.com
“Un recorregut pels paissatges del cos. Fragments abstractes plens de detall.
Detalls que son paissatges
El cos ès la propia identitat. ès un espai l’espai del propi cos, que es transforma en les propies idees, l’espai en el que la propia persona es projecta
El fragment...fragmentar la totalitat, Si la ma, el melic i el peu son fragments i aquests mai poden ser mès grans que el seu univers, la part mès insignificant díaquest tot, pot representar a la totalitat en si mateixa.
La totalitat esta en la part
La part esta en tot
Explorar el buit el buit mès proper al cos, mès proper a la pell, omplir-lo
Sòn les imatges del buit, que nosaltres amb el nostre cos omplim, i del buit que nosaltres cobrim, la pell ès limit i frontera
es contingut i contenedor.
Les emprentes en la materia que es modela, es recull les emprentes de qui la toca, els negatius de les mans que la modelen, la succesiò díimatges que ha anat expressant.
Tocar i entendre una forma es com cobrirla d’emprentes, una senyal formada per les imatges que tinc a les mans.”
MARCIA YAÑEZ
El meu treball fotogràfic intenta indagar en totes les repercussions possibles, negatives i positives que succeeixen l'ésser un immigrant. Que succeeix amb les creences , l'idioma, la feina, la família. Que pensen i senten sobre la seva qualitat de vida, com la viuen o malviuen, com la gaudeixen o com encaren l'adversitat.
M'interessa fotografiar històries que puguin representar el que els ha significat viure
Fora dels seus països. Com ha estat el grau de dificultat en l'adaptació i acceptació .
"Indúes en BCN"
"Trabajadores"
Marcia Yañez
va néixer a Santiago de Chile el 1974.
Va estudiar Belles Arts a la Universidad de Chile i s’especialitza en fotografia.
Treballà al diari Estrategia com a fotògrafa de premsa i paral·lelament donava classes particulars de fotografia bàsica i laboratori en B/N.
Va treballar com a fotògrafa i laboratorista en creuers pel Carib i Europa entre els anys 2001 i 2003.
Des de l’any 2003 viu a Barcelona on ha ampliat els seus coneixements en fotografia, realiztant diversos estudis de retoc i fotografia digital a l’Escola de la Dona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d’un postgrau en fotoperiodisme a la mateixa universitat.
Ha rebut premis, distincions i ajudes gubernamentals, on destaquen Fondart (Fondo de arte y cultura en Chile) l’any 1999 per a la realització del projecte “Fotografía a Ciegas” que es va exposar al Museo de Arte Contemporáneo MAC Chile. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals a Chile i Espanya.
www.ziuka-marciuka.blogspot.com
FRANCO FILIPPONI
Abordada des del moment del dany i la petjada que deixa en el cos i l’ànima, com una matèria resisteix els danys que la transformen i la deformen per a després renéixer a la realitat amb altre valor simbòlic-metafòric definint-se com escultura.
Una persona pot també absorbir l'adversitat que quedés registrada com una petjada en el record, una marca en l'ànima, una ferida en la memòria social. Poden ser tatuatges del passat. Diferents danys que forgen la fusta de que està feta l'ànima d'un individu o d'una cultura convertint-les en el que són.
"Extracción de la Piedra de la Locura"
"Hueso"
Franco Filipponi
Santiago de chile, 1979
Actualment resideix i treballa a: Arbucies,Girona.
Coofundador i membre associaciò durant 2004-07
Diplomat en escultura Universidad Catòlica de Chile.
Construcciò metalica institud professionsl INACAP, Chile.
Licenciatura basica en Belles arts a la Universitat Finisterrae
Graduat en arts aplicades a l’escultura en escola Massana,Barcelona
Membre associaciò AFOC.-
www.francofilipponi.com
“La meva via díinvestigaciò escultórica es una camÌ per a retrobarnos amb la materia primigenia que constitueix la humanitat, un viatge per les formes elementals, nascudes d’aquesta memoria que batega dins els metalls.
Recuperar la memoria que es troba en el format industrial es reintegrarla al caos primigeni del que surgeix el tot.”
MIQUEL SAMITIER
“El terme resiliència indica la capacitat d'un cos per a absorvir pertorbacions, sense alterar significativament les seves característiques d'estructura i funcionalitat, és a dir, podent retornar al seu estat original una vegada que la pertorbació s’ha acabat, en aquest sentit s'observa que cossos més complexos (posseïdors d’un gran número d'interaccions entre les seves parts), solen posseir resiliències majors ja que existeix una major quantitat de mecanismes autoreguladors.”
La meva recerca plástica en aquest ultim perÌode, es centra en el manifest de les formes belles, des de una mirada sempre escultòrica, on utilitzo la materials i el procés executor com a llenguatge propi i expressiu.
La multiplicaciò, la continuòtat, la proporciò, la simetria, idees de la bellesa que es relacionen amb formes de creixement tant animal com vegetal, on la geometria ens dona un possible camì cap a líestudi de la forma, tant en el seu sentit energétic com material, un camÌ díinvestigaciò sense lÌmits, on la matéria es transforma i evoluciona cap un mon propi, on líobjecte fÌsic es manifesta com a únic i extraordinari.
Mi último proyecto, Equinodérmica, es un gran ser en constante crecimiento, a partir de una simetría radiada, contiene un dermoesqueleto metálico que definirá sus volúmenes y forma final, a partir de la flexión el volumen se transforma y se adapta dando así la idea de movimiento.
"Aequalitas Numerosa"
"Origen"
"Equinodermica"
MIQUEL SAMITIER
Barcelona 1878
Actualment resideix a Barcelona i treballa a tallerBDN.org
www.samitier.blogspot.com
graduat en arts aplicades a la escultura a líescola massana
Coofundador i membre junta directiva Entremans desde 2004.
LORETO GONZALEZ
Bregar amb l'adversitat és una constant desgastadora (alhora d'enriquidora), on felicitat i frustració s'alternen contínuament per a donar forma a cadascuna de les nostres existències.
El concepte de resiliència representa el “tocar fons i ressorgir”, superar l'adversitat. Vist d'aquesta manera és difícil no empatitzar amb el terme que defineix una característica transversal per a cada habitant d'aquest món.
A partir d'aquest concepte i la seva aplicació en el context psicològico i sociològic la meva reflexió serà molt íntima, delimitada des d'un lloc molt propi, com un autorretrat que es constitueix de l'experiència femenina comuna i que es construeix a partir d'experiències pròpies i alienes emmarcades dintre de l'àmbit de la dona, representant situacions i sensacions que seran transmeses per mitjà de la fotografia.
"Marion y su madre"
"Tres dimenciones"
El concepte de resiliència representa el “tocar fons i ressorgir”, superar l'adversitat. Vist d'aquesta manera és difícil no empatitzar amb el terme que defineix una característica transversal per a cada habitant d'aquest món.
A partir d'aquest concepte i la seva aplicació en el context psicològico i sociològic la meva reflexió serà molt íntima, delimitada des d'un lloc molt propi, com un autorretrat que es constitueix de l'experiència femenina comuna i que es construeix a partir d'experiències pròpies i alienes emmarcades dintre de l'àmbit de la dona, representant situacions i sensacions que seran transmeses per mitjà de la fotografia.
"Marion y su madre"
"Tres dimenciones"
Loreto González
Santiago de Chile, 1975
Va estudiar Belles Arts a la Universidad de Chile. Treballà com a fotògrafa oficial de la Facultad de Artes, cobrint tot tipus d’esdeveniments artístics a l’Escuela de Música y de Teatro, al Teatro Nacional i a la Casa Central de la universitat, i realitzant el registre d’obres d’art i exposicions al MAC (Museo de Arte Contemporáneo) i al MAPA (Museo de Arte Popular Americano).
Posteriorment realitza altres estudis i postgraus, el primer de Gestió Cultural a la mateixa Universidad de Chile, i després de Fotografia Publicitària a l’Escola Grisart i d’Imatge Digital a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Espanya. Actualment resideix a Arbucies, Girona.
www.desvelos.es
“El meu interes fotografic te varis camins díobservaci, pero en cada un díells existeix un fil coductor. Gent. Es centra sobre tot en captar moments cotidians, imatges sencilles amb situacions normals, pero amb gran contingut verbal, situacions que obtenen varies interpretacions, histories a mitjes, expressions en el rostre, intercamvi de mirades, contrastes de tot tipus, tant de contingut com de forma, color o composiciò.
La creaciò de espais artificials, irreals, que no cumpleixen un altre funciò que la de existir per a poder habitar en ells encara que sigui per un instant.”
Marlon Mas
Proposta conceptual:
Gira en torn de la paraula Resiliencia, y es un concepte aplicat generalment a la psicología, la ingeniería i la ecología.
Per portar aquest terme al camp del arte, deixaré que la materia amb la qual es fiormalitzin les peçes, parlin des de la física propia de la materia a l estat subjectiu de la nostre esencia del nostre ser. Amb metáforas formals i matèriques, de un estat i o situació.
“La capacitat transformadora del ser y la resiliencia de l´anima.”
“Poema inacabat” 2007
“Memoria de posición-Tensión natural” 2005
Marlon Mas
Caracas, Venezuela 1980
Actualment resideix a la Floresta, Barcelona.
graduat en arts aplicades a l’escultura en l’escola massana
Membre junta directiva Entremans desde 2006.
Projecte recuperaciò oficis antics com la Forja en ferro i la seva adaptaciò a l’art contemporani. Soci AFOC
Coodirecciò projecte empresa ARSTECHNE.com.
www.marlonmas.blogspot.com
“El temps i la forja com a concepte, transformant la materia desde la unitat cap a la expansiò.
L’anima de líescultura apareix del dialeg entre la materia i la mateixa acciò de forjar.
El fog, la materia i la forja.... metáfora de la vida mateixa...”
Suscribirse a:
Entradas (Atom)