.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

FRANCO FILIPPONI


Abordada des del moment del dany i la petjada que deixa en el cos i l’ànima, com una matèria resisteix els danys que la transformen i la deformen per a després renéixer a la realitat amb altre valor simbòlic-metafòric definint-se com escultura.
Una persona pot també absorbir l'adversitat que quedés registrada com una petjada en el record, una marca en l'ànima, una ferida en la memòria social. Poden ser tatuatges del passat. Diferents danys que forgen la fusta de que està feta l'ànima d'un individu o d'una cultura convertint-les en el que són.

"Extracción de la Piedra de la Locura"


"Hueso"

Franco Filipponi


Santiago de chile, 1979

Actualment resideix i treballa a: Arbucies,Girona.

Coofundador i membre associaciò durant 2004-07

Diplomat en escultura Universidad Catòlica de Chile.

Construcciò metalica institud professionsl INACAP, Chile.

Licenciatura basica en Belles arts a la Universitat Finisterrae

Graduat en arts aplicades a l’escultura en escola Massana,Barcelona

Membre associaciò AFOC.-

www.francofilipponi.com




“La meva via díinvestigaciò escultórica es una camÌ per a retrobarnos amb la materia primigenia que constitueix la humanitat, un viatge per les formes elementals, nascudes d’aquesta memoria que batega dins els metalls.

Recuperar la memoria que es troba en el format industrial es reintegrarla al caos primigeni del que surgeix el tot.”




Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)