.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

MIQUEL SAMITIER



“El terme resiliència indica la capacitat d'un cos per a absorvir pertorbacions, sense alterar significativament les seves característiques d'estructura i funcionalitat, és a dir, podent retornar al seu estat original una vegada que la pertorbació s’ha acabat, en aquest sentit s'observa que cossos més complexos (posseïdors d’un gran número d'interaccions entre les seves parts), solen posseir resiliències majors ja que existeix una major quantitat de mecanismes autoreguladors.”

La meva recerca plástica en aquest ultim perÌode, es centra en el manifest de les formes belles, des de una mirada sempre escultòrica, on utilitzo la materials i el procés executor com a llenguatge propi i expressiu.

La multiplicaciò, la continuòtat, la proporciò, la simetria, idees de la bellesa que es relacionen amb formes de creixement tant animal com vegetal, on la geometria ens dona un possible camì cap a líestudi de la forma, tant en el seu sentit energétic com material, un camÌ díinvestigaciò sense lÌmits, on la matéria es transforma i evoluciona cap un mon propi, on líobjecte fÌsic es manifesta com a únic i extraordinari.

Mi último proyecto, Equinodérmica, es un gran ser en constante crecimiento, a partir de una simetría radiada, contiene un dermoesqueleto metálico que definirá sus volúmenes y forma final, a partir de la flexión el volumen se transforma y se adapta dando así la idea de movimiento.

"Aequalitas Numerosa"


"Origen"


"Equinodermica"


MIQUEL SAMITIER

Barcelona 1878

Actualment resideix a Barcelona i treballa a tallerBDN.org

www.samitier.blogspot.com

graduat en arts aplicades a la escultura a líescola massana

Coofundador i membre junta directiva Entremans desde 2004.


No hay comentarios:

Publicar un comentario