.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

LORETO GONZALEZ

Bregar amb l'adversitat és una constant desgastadora (alhora d'enriquidora), on felicitat i frustració s'alternen contínuament per a donar forma a cadascuna de les nostres existències.

El concepte de resiliència representa el “tocar fons i ressorgir”, superar l'adversitat. Vist d'aquesta manera és difícil no empatitzar amb el terme que defineix una característica transversal per a cada habitant d'aquest món.

A partir d'aquest concepte i la seva aplicació en el context psicològico i sociològic la meva reflexió serà molt íntima, delimitada des d'un lloc molt propi, com un autorretrat que es constitueix de l'experiència femenina comuna i que es construeix a partir d'experiències pròpies i alienes emmarcades dintre de l'àmbit de la dona, representant situacions i sensacions que seran transmeses per mitjà de la fotografia.

"Marion y su madre"
"Tres dimenciones"


Loreto González


Santiago de Chile, 1975

Va estudiar Belles Arts a la Universidad de Chile. Treballà com a fotògrafa oficial de la Facultad de Artes, cobrint tot tipus d’esdeveniments artístics a l’Escuela de Música y de Teatro, al Teatro Nacional i a la Casa Central de la universitat, i realitzant el registre d’obres d’art i exposicions al MAC (Museo de Arte Contemporáneo) i al MAPA (Museo de Arte Popular Americano).

Posteriorment realitza altres estudis i postgraus, el primer de Gestió Cultural a la mateixa Universidad de Chile, i després de Fotografia Publicitària a l’Escola Grisart i d’Imatge Digital a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Espanya. Actualment resideix a Arbucies, Girona.

www.desvelos.es




El meu interes fotografic te varis camins díobservaci, pero en cada un díells existeix un fil coductor. Gent. Es centra sobre tot en captar moments cotidians, imatges sencilles amb situacions normals, pero amb gran contingut verbal, situacions que obtenen varies interpretacions, histories a mitjes, expressions en el rostre, intercamvi de mirades, contrastes de tot tipus, tant de contingut com de forma, color o composiciò.


La creaciò de espais artificials, irreals, que no cumpleixen un altre funciò que la de existir per a poder habitar en ells encara que sigui per un instant.”



No hay comentarios:

Publicar un comentario