.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

Marlon Mas

Proposta conceptual:

Gira en torn de la paraula Resiliencia, y es un concepte aplicat generalment a la psicología, la ingeniería i la ecología.

Per portar aquest terme al camp del arte, deixaré que la materia amb la qual es fiormalitzin les peçes, parlin des de la física propia de la materia a l estat subjectiu de la nostre esencia del nostre ser. Amb metáforas formals i matèriques, de un estat i o situació.

“La capacitat transformadora del ser y la resiliencia de l´anima.”

“Poema inacabat” 2007

“Memoria de posición-Tensión natural” 2005


Marlon Mas

Caracas, Venezuela 1980

Actualment resideix a la Floresta, Barcelona.

graduat en arts aplicades a l’escultura en l’escola massana

Membre junta directiva Entremans desde 2006.

Projecte recuperaciò oficis antics com la Forja en ferro i la seva adaptaciò a l’art contemporani. Soci AFOC

Coodirecciò projecte empresa ARSTECHNE.com.

www.marlonmas.blogspot.com


“El temps i la forja com a concepte, transformant la materia desde la unitat cap a la expansiò.


L’anima de líescultura apareix del dialeg entre la materia i la mateixa acciò de forjar.


El fog, la materia i la forja.... metáfora de la vida mateixa...”

Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)