.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

CARLOS GAVILAN



Tot el que ens envolta ens afecta, estimula o pertorba.


Si el terme resiliencia fa referència a la capacitat d'absorbir, adaptar o superar pertorbacions, pressions o adversitats amb la finalitat de reestablir un equilibri o autorregular un sistema, la capacitat de crear és resiliencia.


L'acte de crear és una reacció davant un desequilibri, i crear a través de la transformació de la matèria, és una contínua recerca de l'equilibri entre el físic i eteri.


Escultura és el resultat de la metempsicosis de la matèria, és una resposta davant un estimul o pertorbació, que filtrat pel somni del nostre imaginari de formes, es converteix en impuls creador que transforma la matèria i restableix l'equilibri entre el real, l'imaginari i el simbòlic.


"Botella de Nudos". Vídeo instalación.VAD Festival. Casa de Cultura. Girona. 2008


"1000 nudos" Cáñamo. 55 x 50 x 50 cm. La Capella. Org. La Virreina Barcelona. 2007



"Avatar" Mecha de algodón. 110 x 80 x 70 cm. Sala Busquets. Massana. Barcelona. 2007



Carlos Gavilan


Barcelona 1974.

Actualment resideix i treballa a Arbucies, Girona.

graduat en arts aplicades a l’escultura escola massana

licenciat en ingenieria en telecomunicacions.

Membre junta directiva Entremans desde 2005.

www.gavilan.blogspot.com.



“A partir del 2005 començo un treball d'investigació entorn a la figura metafòric-simbòlica del nus generant treballs que exploren la relació entre la nostra identitat i el nostre entorn.


Paral·lelament realitzo treballs en els quals utilitzo “unitats de forma”, on “forma” és unitat, és individu, té identitat pròpia.

Exercicis que giren entorn a la idea de “unitat del tot" i que aspiren a entendre origen i fi, que acaricien el ritme que genera les formes i suggereixen el següent moviment.”


Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)