.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

SILVIA PUJAGUT


Només a partir d’una reflexió íntima i personal serem capaços de donar-nos una resposta honesta.
Pagines en blanc, que s’ompliran de paraules espontànies, sinceres, possiblement sense cap significat evident, s’aniran unint sense cap context, aleatòriament, en un moviment constant, regit pels impulsos més inconscients. Canviaran, modificaran el seu propi sentit, per avenir-se i oferir una nova aparença més pura, del nostre jo.
Reflexions tangibles, plasmades d’una realitat compartida, a vegades tan diferent.


Silvia Pujagut


Granollers 1981

Actualment resideix a Barcelona

coofundadora i membre de l’associació durant 2004-07

Graduat en disseny gràfic a la Escola de Vic

Graduat en arts aplicades a l’Escultura a l’Escola Massana.

Actualment cursa estudis a la Escola Superior de Conservació de Barcelona.






“Jugar....


Si d'aquesta manera tant bàsica aprenem a relacionar-nos, a comunicar, a expressar-nos, a estimar-nos ....


Perquè no aplicar aquest concepte tant simple a l'art?


Un art espontani, sincer, net, clar, ... un art de pur plaer, plaer de crear, de donar i de rebre.


Submergir- nos en l’essència del joc i obrir un mon infinit de múltiples possibilitats.”



Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)