Projecte Resiliencia: MARION LAURENT

No és la darrera ferida, minúscula en si que causa la crisi del plor, l'explosió de desesperació, l'intent de suïcidi però aquesta petita ferida actual, desperta els records de nombroses ferides prèvies, les més importants que no es van curar mai.

El traumatisme, actua més tard, el present "desperta", "reactiva", l'actual fet ressorgir l'últim dolor. El cos és el lloc de tensió.

Cal començar per la ferida és a dir pel coneixement del dolor. El sofriment i el mal exposicions són un mitjà d'anàlisi de l'estat del malalt i de l'estat de la societat, d'avaluar la seva vitalitat o al contrari els desordres dels que pateixen per desenvolupar un sistema de cures.

“L’ home de dolor" versió segle XXI, és aquest home a diari que està travessat per un patiment secularitzat, molt terrestre, absolutament desublimat: patiment de ser sense saber el que és l'ésser, patiment d'existir sense arribar a la plena felicitat de la realització íntima o col·lectiva.

El patiment? físic, mental, moral, social: el inhumà s'insinua en l'humà. Amb aquesta conseqüència paradoxal, no lluny de ser positiva: contractat sobre si mateix el cos malalt busca els mòbils del drama, investiga sobre si. El sofriment, com la felicitat, revela a la humanitat ella fins i tot. Patir per entendre.

Un amour idéal (fragmento)

Instalación

Proyección de 2 x 32 diapositivas

con 2 proyectores para diapositivas

Alienación, 2009

Escultura viva, mix medios de comunicación

muchacha, vestido, medias, calzados, bolso, revistas, estantería, mesa, sillas, piel de cerdo y cerda con tetinas

Marion Laurent

Rosny-sous-Bois, FranÁa 1973

Actualment resideix a Gaillard, Franca i treballa a Ginebra

Coofundadora i membre associaciò entremans durant 2004-06

B.A three Dimensional Crafts and Design for Production (Universidad de bellas artes de Brighton Inglaterra)

graduat en arts aplicades a l’escultura a l’escola Massana.

Actualment es profesora a Ecole des Beaux-Arts du Genevois (EBAG), Gaillard, France i a Les Crèateliers, Genéve, Suisse

HEAD Genéve.

“Como artista trabajo a partir de mi intimidad de mujer, mi vida y mi obra se alimentan recíprocamente. Integro a mi creación elementos resultantes de mi universo personal, y mi propia biografía, real o imaginaria.

Mi obra, que oscila entre figuración y abstracción, obedece a una lógica subjetiva, basada en la emoción, la memoria afectiva, la reactivación de los recuerdos de infancia y de una historia personal a la historia común de todas y de todos.

Me enfrento a menudo problemas como el proceso, el cuerpo, las percepciones culturales de la feminidad y cuestiono la frontera entre ausencia y presencia.

Abordo también de frente las cuestiones de la identidad, género y sexo, de la identificación (del espectador ante la obra como la definición del artista a su propia obra) y las manipulaciones idéntidarias.

Realizo instalaciones que se vinculan con lugares de nostalgia, drama, violencia o claustrofobia. A través de todas las expresiones artísticas que utilizo, mis creaciones son diversas. Todas remiten a temas recurrentes como la introspección, la relación a otros, la fragmentación del cuerpo.”