.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

GUILLAUME POUSSOU

http://www.ifumakeme.com/aliment-i-materia/

Dolor
Este lugar existe donde el dolor ocupa todos los sentidos. Ya no tengo sentido.
El alimento es desconocido, solo me guiá la materia a la cual pertenezco.
Me atraviesa, confío en ella y me deja con el aliento corto, abierto y vacío.
Un minuto, un dos tres cuatro segundos, fracción de segundo, fragmento e instante lleno, lo acepto lleno de lo que es, invito en la imagen el color que ira cambiando bajo las miradas.

Para cada uno a su manera la resiliencia es una capacidad en construirse y descubrir las vías que nos nutren.
En un entorno donde el bienestar se muestra y se vende, el camino en la adversidad se encuentra escondido, intimo.

Mi propuesta se centra en la vivencia personal de la transformación como lugar de investigación y aceptación.




Informació del projecte en http:\\alimentimateria.blogspot.com


Projecte Minutes 2008. Camara estopeica, negatius argentics 13x18cm i

cuadern 15x20cm

http:\\instantminutes.blogspot.com


Guillaume Poussou

Fotograf. Paris 1977.

Actualment resideix a Barcelona.

Graduat en arts aplicades a la escultura a l’Escola Massana.

Graduat en ingenyeria a la Universitat de Coventry UK.

Cofundador de Entremans. Coordinació d'administració i gestió de l’associació desde 2004.



Les imatges que em fascinen son personals i responen a una necesitat intima de representació. Des de l’instant original fins a les relacions cotidianes que tenim amb ellas, aquestes imatges dialogen amb l’imaginari.


L’imaginari, aquest espai de llibertat, aliment i materia de la identitat.


En els meus ultims treballs d'investigació construeixo camares fotograficas per alimentar aquest imaginari, sempre buscant el paral.lel entre el proces de creació d’una imatge i les vies de asimilació i aceptació de la nostre realitat.



Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)