No hi ha resiliencia sense força
Qui és fort és qui ha patit.
Enfortir i debilitar, oposats que van units.
Doncs si es superen els limits i es resisteix la pressió, s’enforteix el ser, pero el desgast és inevitable, i dia a dia la inercia s’apodera de la vida.
Probablement, sense dormir no sería posible la resiliencia, el nostre cap sería com una olla a pressió, amb adversitats i sense.
Dormir neteja la memoria. Renova l’esperit i deixa espai lliure per enmagatzemar més i nova informació.
Dormir és una acció natural i quasi involuntaria, que enllaça la fí d’un dia i el començament d’un altre. Principalment ens permet descansar i oblidar, pero aixo depén de l’activitat nocturna lligada als somnis que tinguem i estarà estretament relacionat amb l’activitat diurna viscuda.
Construir sobre aquesta sensació de que el ritme de la societat en la que vivim, o al menys, una gran majoria és una societat estressada, accelerada, probablement encegada, que consegueix transformar les coses naturals de la vida, del dia a dia, en adversitats, fent que la mateixa vida sigui una adversitat, una lluita esgotadora.
"Fragmentos y vacios"
"El ser humano es naturaleza"Ariane Patout
Barcelona 1982
Actualment resideix a la Floresta, Barcelona.
graduat en arts aplicades a l’escultura en l’escola Massana,Barcelona
Membre junta directiva Entremans desde 2006.
Coodirecciò projecte empresa ARSTECHNE
Projecte de Land Art: Leña de Luxe
www.enpleinair.blogspot.com
www.ars-techne.blogspot.com
www.arianepatout.com
www.arianepatout.blogspot.com
“Un recorregut pels paissatges del cos. Fragments abstractes plens de detall.
Detalls que son paissatges
El cos ès la propia identitat. ès un espai l’espai del propi cos, que es transforma en les propies idees, l’espai en el que la propia persona es projecta
El fragment...fragmentar la totalitat, Si la ma, el melic i el peu son fragments i aquests mai poden ser mès grans que el seu univers, la part mès insignificant díaquest tot, pot representar a la totalitat en si mateixa.
La totalitat esta en la part
La part esta en tot
Explorar el buit el buit mès proper al cos, mès proper a la pell, omplir-lo
Sòn les imatges del buit, que nosaltres amb el nostre cos omplim, i del buit que nosaltres cobrim, la pell ès limit i frontera
es contingut i contenedor.
Les emprentes en la materia que es modela, es recull les emprentes de qui la toca, els negatius de les mans que la modelen, la succesiò díimatges que ha anat expressant.
Tocar i entendre una forma es com cobrirla d’emprentes, una senyal formada per les imatges que tinc a les mans.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario