.

Globalització, estrès, ciberespai, efímer: són paraules que estan molt presents a les nostres converses, paraules que s´han incorporat al nostre vocabulari resultat de la transformació del món i que defineixen tristament el moment històric actual.

Resiliència és un terme encara força nou en el llenguatge comú, malgrat això, existeix des de sempre, ha format part de totes les etapes de la vida donat que és inherent a ella mateixa. Forma part d´un cicle, com el dia i la nit, el positiu i el negatiu, caure i aixecar-se...

...Caure i tornar-se a aixecar és una acció comú per a tothom i la capacitat de posar-se dempeus, dependrà no només de la profunditat de la caiguda i de les seves conseqüències, si no també del individu en sí mateix, ja que com a característica pròpia, varia a cada ésser viu. A aquesta capacitat, en termes psicològics, se la defineix com a resiliència.

El concepte neix de la física i mesura la capacitat de recuperació d´un material sotmès a algun tipus de pressió. Si ho extrapolem a l´àmbit de la psicologia i l´ecologia, podríem dir també que seria com la vara que avui ens mesura, quan ens sentim propers a col.lapses de qualsevol tipus.

Habitem espais sense armonia, convivim amb una turbulència amenaçadora que ens estressa, espanta i entristeix. D´aquesta manera la vida se´ns presenta complexa i adversa.

Hem decidit treballar al voltant d´aquest concepte, focalitzant-nos en l´adversitat i la superació en les seves diferents etapes i interpretacions, a més d´abordar des de la diversitat de les nostres mirades, aspectes de la societat i de la vida (en qualsevol de les seves manifetacions).

Cada membre del col.lectiu aprofundirà en allò que toca amb la seva obra i al llarg d´aquest any anirà gestant el resultat de la seva reflexió i llenguatge plàstic.

ARIANE PATOUT


No hi ha resiliencia sense força
ni patiment
ni resistencia.
Qui és fort és qui ha patit.

Enfortir i debilitar, oposats que van units.
Doncs si es superen els limits i es resisteix la pressió, s’enforteix el ser, pero el desgast és inevitable, i dia a dia la inercia s’apodera de la vida.

Probablement, sense dormir no sería posible la resiliencia, el nostre cap sería com una olla a pressió, amb adversitats i sense.

Dormir neteja la memoria. Renova l’esperit i deixa espai lliure per enmagatzemar més i nova informació.

Dormir és una acció natural i quasi involuntaria, que enllaça la fí d’un dia i el començament d’un altre. Principalment ens permet descansar i oblidar, pero aixo depén de l’activitat nocturna lligada als somnis que tinguem i estarà estretament relacionat amb l’activitat diurna viscuda.

Construir sobre aquesta sensació de que el ritme de la societat en la que vivim, o al menys, una gran majoria és una societat estressada, accelerada, probablement encegada, que consegueix transformar les coses naturals de la vida, del dia a dia, en adversitats, fent que la mateixa vida sigui una adversitat, una lluita esgotadora.



"Fragmentos y vacios"


"El ser humano es naturaleza"


Ariane Patout


Barcelona 1982

Actualment resideix a la Floresta, Barcelona.

graduat en arts aplicades a l’escultura en l’escola Massana,Barcelona

Membre junta directiva Entremans desde 2006.

Coodirecciò projecte empresa ARSTECHNE

Projecte de Land Art: Leña de Luxe

www.enpleinair.blogspot.com

www.ars-techne.blogspot.com

www.arianepatout.com

www.arianepatout.blogspot.com


Un recorregut pels paissatges del cos. Fragments abstractes plens de detall.

Detalls que son paissatges


El cos ès la propia identitat. ès un espai l’espai del propi cos, que es transforma en les propies idees, l’espai en el que la propia persona es projecta


El fragment...fragmentar la totalitat, Si la ma, el melic i el peu son fragments i aquests mai poden ser mès grans que el seu univers, la part mès insignificant díaquest tot, pot representar a la totalitat en si mateixa.

La totalitat esta en la part

La part esta en tot


Explorar el buit el buit mès proper al cos, mès proper a la pell, omplir-lo

Sòn les imatges del buit, que nosaltres amb el nostre cos omplim, i del buit que nosaltres cobrim, la pell ès limit i frontera

es contingut i contenedor.


Les emprentes en la materia que es modela, es recull les emprentes de qui la toca, els negatius de les mans que la modelen, la succesiò díimatges que ha anat expressant.

Tocar i entendre una forma es com cobrirla d’emprentes, una senyal formada per les imatges que tinc a les mans.”





No hay comentarios:

Publicar un comentario